Aquesta setmana ha estat d’aquelles en que un
diu, però bueno, és que encara em poden passar més coses? Durant el cap de
setmana passat vam treure els mobles i els llits de l’habitació dels nens per
canviar-la, va ser molt dur. I més dur va ser encara dilluns quan vem celebrar
el tercer aniversari del Bernat, sense ell. La Júlia i el Biel van bufar-li les
espelmes, contents i plens de bons records d’ell, però sense ell. Llavors
dimarts se’ns posa malalta la gateta de tres mesos que havíem recollit fa tres
setmanes, i després de dos dies lluitant i anant amunt i avall a la clínica
veterinària, va acabar morint ahir. Vem tenir poc temps per encarinyar-nos d’ella,
però la veritat és que també ha estat molt dur.
This week
has been like, but can something else happen to me too? During the last weekend
we took the furniture and beds out of the children’s bedroom to change it all
over, it was very hard. But it was even harder on Monday when we celebrated
Bernat’s third birthday, without him. Julia and Biel blew his candles, happily
and with lots of good memories from him, but without him. Then, on Tuesday our little
three-month-old kitten that we had picked up three weeks ago got sick, and
after two days fighting for it and going several times to the vet’s, it finally
died yesterday. We had little time to get very attached to it, but the truth is
that it’s been very hard too.
He arribat a divendres esgotada, amb una
contractura a l’esquena, i pensant en tot el que encara em queda per fer durant
el cap de setmana, ufff….
Sort de les bones estones, que també n’hi ha,
i dels de casa i dels amics que t’esbossen un somriure amb un gest o un petit
comentari.
I’ve
arrived on Friday being really exhausted, with a back contracture, and thinking
about all the things I still have to do during the weekend, ufff....
Without the
good moments, which yes, there are some, and without the people at home and
friends who give a hint of a smile from a little gesture or comment, it would
be impossible to keep on going.
Després de tantes coses amargues, us deixo amb
unes postres moooolt dolces. Ara que encara en queden, val la pena fer servir
aquesta fruita que és tan de temporada i tan nostra. Ahir el meu pare em va
donar les últimes figues que li quedaven a l’arbre, així que de seguida em va
començar a bullir el cap amb idees per fer-les lluir en unes postres. Crec que
aquesta tarta tatin anirà perfecta. La
recepta és treta d’una revista de decoració francesa “maisons coté sud” que
també inclou receptes.
After all
these bitter things, I’ll leave you with veeeeery sweet dessert. Now that we
still have some figs, it’s worth using this seasonal fruit at the most! Yesterday,
my dad brought me the last ones left on the tree, so I started thinking right
away about the best way to make them look and taste excellent in a dessert. I
think that this tarte tatin will be just perfect. The recipe is taken from the French
decor magazine “maisons coté sud”, which also includes some recipes.
Ingredients:
12 figues grosses
250 g sucre
100 g mantega
Extracte de vainilla
Per a
300g de pasta brisa
250 g farina
125 g mantega
1/2 tsp sal
Prescalfeu el forn a 180ºC
Per a la pasta brisa, poseu la farina en un
bol i afegiu-hi la mantega tallada a trossets i la sal. Treballeu aquests
ingredients fins obtenir una mescla semblant a un cous-cous. Mulleu-ho amb una
mica d’aigua i feu-ne una bola ràpidament, sense treballar massa la pasta. Podeu deixar-la endurir una mica a la nevera abans d'estirar-la
amb un corró.
Talleu les figues per la meitat.
Foneu el sucre amb la vainilla en un pot a foc
mitjà, quan estigui fos, afegiu-hi la mantega i remeneu ràpidament. Poseu
aquest caramel al fons del motlle de la tarta tatin. Després poseu les meitats
de figa sobre el caramel, i finalment la pasta brisa a sobre de les figues,
cobrint tota l’àrea del motlle.
Fornegeu durant uns 30 minuts. Quan ho traieu
del forn, gireu la tarta sobre un plat mentre encara estigui calent, vigilant
de no cremar-vos!!!
Aquesta tarta es pot menjar calenta, tebiona o
freda, i acompanyada amb crema de llet o amb crema anglesa és una delícia. També
us podeu atrevir i preparar-la amb altres fruites, jo aviat la faré de pomes J
Ingredients:
12 big figs
250 g sugar
100 g
butter
Vanilla
extract
For 300g of “pate brisée”
250 g flour
125 g
butter
1/2 tsp salt
Pre-heat
the oven to 180ºC
For the “pate
brisée”, put the flour in a bowl together with the butter cut in small pieces,
and the salt. Work the ingredients until you have a mixture that resembles couscous.
Wet it a little little bit with water and form a ball very quickly, without overworking
the mixture. You can let it harden a bit in the refrigerator before rolling it out using a rolling pin.
Cut the
figs in halves.
Melt the
sugar together with the vanilla extract in a saucepan over medium heat. When it’s
all melted, add the butter and mix quickly. Place this caramel on the bottom of
the tarte mold. Place the fig halves on the caramel, and finally the “pate brisée”
on top of everything, covering all the mold area.
Bake for
about 30 minutes. After taking it from the oven, turn it onto a plate while
still hot, and take care not to burn yourself!!!
This tarte
tatin can be eaten hot, warm, or cold, and served with cream or English cream
is just so delicious. You can also dare and prepare this tarte using other
fruit, I will soon be trying it with apples J
las semanas pueden ser muy duras, la vída también pero con vuestra valentía todo sirve para ir hacia delante, quizás necesitéis a los amigos ( y os aseguro que allí estaremos) pero vosotros mismos tendréis la fortaleza para ir despacio con paso seguro hacia mañana ,
ReplyDeleteme ha gustado mucho la decisión de la habitación de los niños y soplar las velitas del rubito, seguro que tiene su habitación llena de estrellitas que le le enviamos con nuestros mejores pensamientos, ah y ya sabes quien duerme a los pies de la cama no?
la gatita, una pena, ojalá hubiera sido de otra manera, pero a veces las cosas van mal dadas, intentaremos arreglarlo, ya sabes que todo lo que este en mi mano...
bueno, un beso y un buhito que tengo hace que me acuerde aun mas de vosotros si cabe...
ostres Sílvia, quin greu llegir el que t'ha passat...m'han agafat esgarrifances...pel que s'entreveu i pel comentari anterior, assumeixo que el Bernat és un fill que va morir...buuuf, ni tan sols se què dir-te...només una cosa: molts petons i ànims!!!
ReplyDelete